Aquí s'aniran recollint les vostres consultes sobre John Locke i les meves respostes. Al final de la pàgina, hi ha una casella que podeu utilitzar per escriure comentaris, consultes o per mantenir un debat. Quan canviem d'autor, generaré una nova pàgina i us enviaré la URL a través dels delegats.
- Consulta de la Blanca Piñol (2n-A)
Bon
dia Jordi,
Et
passo els dubtes que m'han anat sorgint a mesura que llegeixo els textos de
Locke:
- De la pàgina 172 no entenc gaire bé el que diu en els dos últims paràgrafs.
- Quan al segon paràgraf de la pàgina 176 diu en negreta: "no és un poder absolut ni es pot aplicar de manera arbitrària" a què es refereix quan diu: de manera arbitrària?
Gràcies!
RESPOSTA
p. 172 (final)
L’editor del llibre de text explica com John Locke s’oposa a la teoria política
de Robert Filmer, basada en la tradició bíblica. Segon aquest pensador, l’origen
de l’autoritat d’un rei sobre els seus súbdits deriva de la d’un pare sobre els
seus fills. Aquesta font jurídica s’anomena patriarcat (de pater, pare en llatí) i es basa en l’autoritat que Déu va atorgar al primer pare de la humanitat –Adam, tal com s’explica en el Gènesi–, autoritat que a partir d’ell s'havia de transmetre per herència a tota la humanitat.
Segons Locke, això no és així, sinó que el poder polític sorgeix d’un pacte entre
tots els membres de la comunitat, és a dir, d’un contracte social en virtut del qual cadascú renuncia a part de la seva llibertat a canvi de seguretat jurídica. A través d'aquest pacte, un dels seus membres obté la magistratura política, o govern, i esdevé monarca. Tota la força del monarca prové únicament de la voluntat del poble.
p. 176 (2n paràgraf)
Aquí, l’editor està
explicant els drets naturals que, segons Locke, té tot ésser humà en l’estat de
naturalesa (és a dir, abans d’establir-se el contracte social). Aquests drets fonamentals
de l’ésser humà són inalienables (ningú els hi pot prendre) però no són
il·limitats, precisament perquè limiten
amb els drets dels altres éssers humans.
Els drets
naturals es poden reduir a tres: dret a la vida (amb salut i seguretat), dret a
la llibertat i dret a la propietat.
En un estat
natural d’igualtat, si algú no respecta algun dret natural dels altres, aleshores es té el dret de jutjar-lo i castigar-lo. Però no és
un poder absolut (és a dir, incondicional) ni arbitrari (que depengui
només de la voluntat o capritx de cadascú). Ha de ser proporcional i acceptable
per qualsevol ésser humà. La monarquia absoluta que Locke critica no compliria
el criteri expressat en la frase anterior.
Bona tarda Jordi, en l'explicació de la pg 194 Locke parla de la llei de jurisdicció, aquesta llei qui l'aplica, la persona perjudicada o com una espècie de Tribunal o jutge?
ResponEliminaÉs un dret natural de la persona perjudicada. En l'estat natural, encara no s'han instituït ni tribunals ni jutges.
EliminaBona tarda Jordi,tinc dos dubtes. No acabo d'entendre l'exemple que es dona al punt 48 de la pagina 192. I l'altre dubte es sobre la menció que fa Locke de Déu en tot moment ja que al principi en el context històric diu que ell no busca una justificació teològica sino racional. Fa referència per tindre una credibilitat social? O ho fa per no anar en contra de l'esglèsia? o l'utilitza com a referent d'origen?
ResponEliminaGràcies
L'exemple de la pàgina 192 es refereix al paper dels diners en l'acumulació de la riquesa. Si no existissin els diners, els productes agropecuaris no es podrien canviar pel seu valor equivalent en moneda o en paper i, quan es fessin malbé, es perdrien irremissiblement. En canvi, si pots canviar blat, patates o llet per diners, altra gent els consumeix abans que caduquin i, amb el capital obtingut, el pagès pot comprar altres béns més endavant o acumular-lo en estalvis. Ningú treballaria per produir més del necessari per viure si no hi hagués diners. Aquest exemple serveix per explicar l'origen del capitalisme: l'acumulació de diners, que no tenen data de caducitat (almenys, no tan curta com els productes peribles).
EliminaQuant al paper de Déu en Locke, recordeu el cas de Descartes (el filòsof emmascarat). Locke és cristià (anglicà) i molt creient, però procura mantenir la religió al marge de la teoria política. Tanmateix, no pot deixar de considerar amb respecte la figura de Déu per evitar tenir problemes amb les institucions religioses i amb la socitat en general.
Laia Vallverdú Pulido
ResponEliminaBona tarda Jordi
T'escric perque després d'haver llegit el capítol de Locke i haber buscat informació, encara em queden algunes incognites. Volia saber si em podries aclarir les següents qüestions:
1. No acabo d'entendre com Locke refuta les dues objeccions de que cap govern s'ha format mai mitjançant un pacte i que els individus no tindrien el dret d'establir una societat política ( pàg. 200, 3 paràgraf)
2. Quan Locke proposa una democràcia representativa però restringida, és el mateix que un sufragi censetari? (Pàg. 219, paràgraf 3)
3. De moment només tinc aquestes dues qüestions però a més a més volia saber si em podries recomanar algun text, pàgina o document sobre la filosofia de Hobbes per tal de poder diferenciar millor abdues teories i compararles millor.
Moltes gràcies
RESPOSTA
1. És Locke qui defensa la idea d’un pacte de tots els membres de la societat per poder constituir l’estat. En aquest paràgraf, només s’esmenta que Locke ha de refutar les tesis dels anticontractualistes (Robert Filmer, per exemple). La refutació de Locke l’heu de buscar en els fragments escollits dels seus textos que hi ha en les pàgines següents. Quan Locke diu que la llibertat és un dret inalienable significa que no l’hi pot ser arrabassada contra la seva voluntat. Així doncs, només voluntàriament pot cedir una part de la seva lliberta a l’estat a canvi de seguretat jurídica. Això es fa mitjançant el pacte social.
2. Sí. Només té drets polítics aquell que té propietats privades recollides en el cens (democràcia censatària). Falten encara més de dos segles per les reivindicacions a favor del sufragi universal. Locke és un dels primers pensadors i activistes que posen en marxa la maquinària per aconseguir-ho.
3. Hi ha molts llocs. Aquest, per exemple: http://www.filosofia.net/materiales/sofiafilia/hf/soff_mo_16_c.html
Si teniu ganes de llegir un parell d'articles meus que analitzen la pandèmia Covid-19 des d'una òptica una mica diferent a l'estàndard, cliqueu aquest enllaç. Millor llegir primer "Pànic per una pandèmia menor": https://elpanopticodelaalondra.blogspot.com
ResponEliminaCONSULTA
ResponEliminaBon dia Jordi,
tinc un petit dubte, bé, a la pàgina 180, les últimes línies del text número 9 no se si ho he entès del tot bé, es refereix a que si un estranger no compleix les normes específiques d'un altre estat, el rei, en aquest cas ja que té el poder absolut, no hauria de dictar un destí per a ell sinó que donat a que prové d'un estat totalment diferent, s'haurien d'aplicar les lleis del dret natural, és a dir, no pot utilitzar més poder que el que el dret natural dictamina sobre un home?
no se si m'he explicat gaire bé, o si se m'ha entès la pregunta.
espero la teva resposta,
moltes gràcies
Xènia Franco
RESPOSTA
Un magistrat d’un Estat concret (per exemple, França), sigui monarca o jutge, no té cap autoritat sobre un ciutadà o súbdit d’un altre Estat (per exemple, Holanda). Si un estranger holandès vulnera, en terra francesa, la llei positiva de França (és a dir, la llei elaborada pels legisladors francesos), no pot ser castigat per l’Estat. El motiu és que les lleis positives aprovades a França són d’obligat compliment per als francesos, però no per als holandesos.
Ara bé, quan es vulneren els drets naturals d’un home (vida, llibertat i propietat), la llei natural permet que tothom tingui igual dret a castigar l’autor del greuge. En conseqüència, un magistrat (sigui monarca o jutge) té el mateix dret a castigar l’infractor d’un dret natural que un home qualsevol, ni més ni menys.