Aquí s'aniran recollint les vostres consultes sobre John Locke i les meves respostes. Al final de la pàgina, hi ha una casella que podeu utilitzar per escriure comentaris, consultes o per mantenir un debat. Quan canviem d'autor, generaré una nova pàgina i us enviaré la URL a través dels delegats.
- Consulta de la Blanca Piñol (2n-A)
Bon
dia Jordi,
Et
passo els dubtes que m'han anat sorgint a mesura que llegeixo els textos de
Locke:
- De la pàgina 172 no entenc gaire bé el que diu en els dos últims paràgrafs.
- Quan al segon paràgraf de la pàgina 176 diu en negreta: "no és un poder absolut ni es pot aplicar de manera arbitrària" a què es refereix quan diu: de manera arbitrària?
Gràcies!
RESPOSTA
p. 172 (final)
L’editor del llibre de text explica com John Locke s’oposa a la teoria política
de Robert Filmer, basada en la tradició bíblica. Segon aquest pensador, l’origen
de l’autoritat d’un rei sobre els seus súbdits deriva de la d’un pare sobre els
seus fills. Aquesta font jurídica s’anomena patriarcat (de pater, pare en llatí) i es basa en l’autoritat que Déu va atorgar al primer pare de la humanitat –Adam, tal com s’explica en el Gènesi–, autoritat que a partir d’ell s'havia de transmetre per herència a tota la humanitat.
Segons Locke, això no és així, sinó que el poder polític sorgeix d’un pacte entre
tots els membres de la comunitat, és a dir, d’un contracte social en virtut del qual cadascú renuncia a part de la seva llibertat a canvi de seguretat jurídica. A través d'aquest pacte, un dels seus membres obté la magistratura política, o govern, i esdevé monarca. Tota la força del monarca prové únicament de la voluntat del poble.
p. 176 (2n paràgraf)
Aquí, l’editor està
explicant els drets naturals que, segons Locke, té tot ésser humà en l’estat de
naturalesa (és a dir, abans d’establir-se el contracte social). Aquests drets fonamentals
de l’ésser humà són inalienables (ningú els hi pot prendre) però no són
il·limitats, precisament perquè limiten
amb els drets dels altres éssers humans.
Els drets
naturals es poden reduir a tres: dret a la vida (amb salut i seguretat), dret a
la llibertat i dret a la propietat.
En un estat
natural d’igualtat, si algú no respecta algun dret natural dels altres, aleshores es té el dret de jutjar-lo i castigar-lo. Però no és
un poder absolut (és a dir, incondicional) ni arbitrari (que depengui
només de la voluntat o capritx de cadascú). Ha de ser proporcional i acceptable
per qualsevol ésser humà. La monarquia absoluta que Locke critica no compliria
el criteri expressat en la frase anterior.
