John Stuart MILL, Utilitarisme

1.       Llegiu sempre amb atenció la introducció i la guia de lectura de l'editor que acompanyen els textos, així com els epígrafs o títols de cada apartat. Ajuden molt a entendre els fragments de textos dels pensadors.

2.       L’ideal és que llegiu tots els fragments. Els uns ajuden a entendre els altres (qui esculli H. de la Filosofia a les PAU, els HA DE LLEGIR SENCERS)

3.       Almenys, llegiu amb una atenció especial els paràgrafs següents:

3.1.    Capítol 2 (p. 330): “Què és l’utilitarisme?”: 1, 2, 5, 7, 8, 10, 11, 12, 16, 17, 21, 22, 23

3.2.    Capítol 4 (p. 356): “De quin tipus de prova és susceptible el principi d’utilitat?”: 2, 7, 8, 10

4.       Anoteu els dubtes, discutiu-los entre vosaltres i consulteu-me els que no pugueu aclarir ni amb l’ajut del llibre, diccionaris ni pàgines d’Internet. Quan acabeu la lectura, resoldré les qüestions fonamentals que hagin quedat per entendre. Envieu-me-les ben recopilades.

5.       No deixeu d'analitzar l'examen resolt del final del capítol i de practicar-ne l’estructura amb algun altre fragment que us hagi agradat.

John LOCKE, Segon tractat sobre el govern civil

Estimats/des alumnes,

Aquí s'aniran recollint les vostres consultes sobre John Locke i les meves respostes. Al final de la pàgina, hi ha una casella que podeu utilitzar per escriure comentaris, consultes o per mantenir un debat. Quan canviem d'autor, generaré una nova pàgina i us enviaré la URL a través dels delegats.

1. Consulta de la Blanca Piñol (2n-A)

Bon dia Jordi,

Et passo els dubtes que m'han anat sorgint a mesura que llegeixo els textos de Locke:

• De la pàgina 172 no entenc gaire bé el que diu en els dos últims paràgrafs.
• Quan al segon paràgraf de la pàgina 176 diu en negreta: "no és un poder absolut ni es pot aplicar de manera arbitrària" a què es refereix quan diu: de manera arbitrària?

Gràcies!

RESPOSTA

p. 172 (final)

L’editor del llibre de text explica com John Locke s’oposa a la teoria política de Robert Filmer, basada en la tradició bíblica. Segon aquest pensador, l’origen de l’autoritat d’un rei sobre els seus súbdits deriva de la d’un pare sobre els seus fills. Aquesta font jurídica s’anomena patriarcat (de pater, pare en llatí) i es basa en l’autoritat que Déu va atorgar al primer pare de la humanitat –Adam, tal com s’explica en el Gènesi–, autoritat que a partir d’ell s'havia de transmetre per herència a tota la humanitat.

Segons Locke, això no és així, sinó que el poder polític sorgeix d’un pacte entre tots els membres de la comunitat, és a dir, d’un contracte social en virtut del qual cadascú renuncia a part de la seva llibertat a canvi de seguretat jurídica. A través d'aquest pacte, un dels seus membres obté la magistratura política, o govern, i esdevé monarca. Tota la força del monarca prové únicament de la voluntat del poble.

p. 176 (2n paràgraf)

Aquí, l’editor està explicant els drets naturals que, segons Locke, té tot ésser humà en l’estat de naturalesa (és a dir, abans d’establir-se el contracte social). Aquests drets fonamentals de l’ésser humà són inalienables (ningú els hi pot prendre) però no són il·limitats, precisament perquè limiten amb els drets dels altres éssers humans.

Els drets naturals es poden reduir a tres: dret a la vida (amb salut i seguretat), dret a la llibertat i dret a la propietat.

En un estat natural d’igualtat, si algú no respecta algun dret natural dels altres, aleshores es té el dret de jutjar-lo i castigar-lo. Però no és un poder absolut (és a dir, incondicional) ni arbitrari (que depengui només de la voluntat o capritx de cadascú). Ha de ser proporcional i acceptable per qualsevol ésser humà. La monarquia absoluta que Locke critica no compliria el criteri expressat en la frase anterior.