1.
Llegiu
sempre amb atenció la introducció i la guia de lectura de l'editor que
acompanyen els textos, així com els epígrafs o títols de cada apartat. Ajuden
molt a entendre els fragments de textos dels pensadors.
2.
L’ideal
és que llegiu tots els fragments. Els uns ajuden a entendre els altres (qui esculli
H. de la Filosofia a les PAU, els HA DE LLEGIR SENCERS)
3.
Almenys,
llegiu amb una atenció especial els paràgrafs següents:
3.1.
Capítol
2 (p. 330): “Què és l’utilitarisme?”: 1, 2, 5, 7, 8, 10, 11, 12, 16, 17, 21,
22, 23
3.2.
Capítol
4 (p. 356): “De quin tipus de prova és susceptible el principi d’utilitat?”: 2,
7, 8, 10
4.
Anoteu
els dubtes, discutiu-los entre vosaltres i consulteu-me els que no pugueu aclarir
ni amb l’ajut del llibre, diccionaris ni pàgines d’Internet. Quan acabeu la
lectura, resoldré les qüestions fonamentals que hagin quedat per entendre.
Envieu-me-les ben recopilades.
5.
No
deixeu d'analitzar l'examen resolt del final del capítol i de practicar-ne l’estructura
amb algun altre fragment que us hagi agradat.
Dubtes de la Laia Vallverdú
ResponEliminaBona tarda Jordi
Tinc dos dubtes,
1. el primer és que no comprenc la relació que fa Stuart Mill entre la dignitat i la felicitat en la pàgina 335 del text 8.
2. I el segon és que no acabo d'entendre el concepte de virtud del que parla John Stuart Mill en la pàgina 355 cap al final.
3. Per acabar demanar-te algun document o recomanació sobre l'utilitarisme de Jeremy Bentham per tal de conèixer i comprende millor les bases del pensament de John Stuart Mill.
Moltes gràcies
RESPOSTA
1. La dignitat és el sentiment que una persona té de merèixer respecte; i, per a començar, el seu propi respecte. Si una persona no es valora a si mateixa, difícilment demanarà o esperarà que la valorin les altres.
Doncs bé, la dignitat intrínseca a l’ésser humà, aquella que tothom té en condicions psíquiques i socials normals, fa que ningú estigui disposat de bon grat a viure per sota de les condicions de vida que la instrucció intel·lectual i el refinament de la cultura donen. Qui no ha tastat aquests refinaments, no els troba a faltar, però qui s’ha acostumat a llegir bona literatura, a gaudir de la bona música, a vestir bé, a la cuina de qualitat, a la conversa educada i interessant, etc., no serà feliç si se’n veu privat. I, encara que ell mateix no estigui mancat d’aquests béns, se sentirà frustrat perquè hi ha gent que no en pot gaudir (compassió per als menys afavorits). Per això diu que la felicitat d’una persona cultivada, d’esperit refinat, és molt més difícil d’aconseguir i de mantenir que la d’un ignorant. Aquest no sap què es perd. (D’aquí la comparació entre el porc i Sòcrates).
2. La noció de virtut l’explica Mill a les pp. 357 a 359 (punts 3 i 4). Tenir virtut és ser fort per mantenir l’autocontrol i no caure en el vici, que és el seu contrari (ser virtuós és no beure alcohol quan s’ha de conduir, no dir la primera barbaritat que et passa pel cap quan t’enfades, no robar béns que no et pots permetre pagar, no corrompre't, etc.). La virtut no és naturalment part de la felicitat (el fi de tota acció humana), però pot arribar a ser-ho. En qualsevol cas, practicar la virtut no és perjudicial per a l’interès general de la societat.
3. Sobre Bentham, trobaràs molta informació a internet. Per exemple: https://en.wikipedia.org/wiki/Jeremy_Bentham http://www.alcoberro.info/docs/examples/bentham/bentham0.htm
Míriam Teixidó
ResponElimina2-BAT-C
Ara et comentaré els dubtes que tinc que no et vaig poder preguntar.
1. ·Ahir a classe quan et vaig preguntar pel dubte que no entenia sobre la relació entre l'utilitarisme i la religió, era perquè no entenia el 1r paràgraf del text núm 28 de la pàg 349.
2. ·No acabo d'entendre tampoc de la pàg 353 del text núm 31, a la 8ena línea començant per baix, quan diu: "Atès que la impossibilitat de funcionar...fins a disputes filosòfiques".
3. ·De la pàg 356 del text núm 1, no acabo d'entendre què vol dir al primer paràgraf, fins a consciència interna.
4. ·De la pàg 360, el text núm 5, a partir de quan diu " el criteri utilitarista.... fins a com a la seva intensitat" , a quina disposició de la naturalesa es refereix? i els plaers primitius es refereix a qualssevol desig com el de menjar, beure...?
5. ·Per últim (de moment), de la pàg 363 del text núm 10, qüestió que crec que ja va preguntar el Pol, sobre la diferència del desig i la voluntat. Vaig entendre el que vas explicar de la difèrencia entre aquestes dues, però la manera com ho explica al llibre en aquest text, no ho acabo d'entendre, suposo que m'he de basar solament en allò general i no capficarme en el que vol dir concretament cada text.
Gràcies��! Quan comenci amb el pdf si tinc qualssevol dubte t'ho faré saber.
RESPOSTA
1. El 1r paràgraf 28 és introductori. Diu que qui té un prejudici (=opinió feta sobre alguna cosa abans de tenir-ne prou informació) no s’esforça a escoltar i entendre que vol dir qui sosté posicions diferents de la seva. I això és un greu defecte. En el 2n paràgraf, va al gra: alguns afirmen que l’utilitarisme és ateu. Això és un prejudici, diu Mill, i ho prova tot seguit.
2. Aquestes línies signifiquen que una moral no pot basar-se en principis generals, sinó que calen principis secundaris que se’n derivin. Per exemple: Un principi general: no mentir; principi derivat: hi ha excepcions. Es pot mentir per salvar vides o la reputació d’una bona persona.
3. Com podem saber que alguna cosa és desitjable (per exemple: que la cervesa o la felicitat són desitjables)? Doncs apel·lant als sentits i a la consciència. I me n’adono que beure cervesa és agradable al meu paladar i al de moltíssima gent, i que la felicitat és, en el fons, allò que hi ha darrere de la recerca del plaer (de beure cervesa, fer la feina ben feta, fer esport, cuidar els estimats, etc.).
4. Es refereix a la persecució del poder, la fama i els diners com a font de felicitat. El problema apareix quan es converteixen en finalitats en si mateixes, i llavors la seva absència és motiu d’infelicitat. Per això hi ha tanta gent enganxada als diners, la fama i el poder.
5. Allò que volem (voluntat) es pot educar perquè es mediat per la raó (encara que alguns cops vingui del desig). En canvi, els desitjos vénen dels instints, de la nostra animalitat. No es tracta de reprimir-los sempre, sinó de fer que la voluntat els recondueixi. La bona educació serveix per aprendre a controlar els instints o a donar-los una sortida civilitzada.
RESPOSTA a l'Abril Pallejà (2n-C)
ResponEliminaEl text de l'apartat 14 (p. 183) fa referència a la crítica que fan els opositors a les teories del pacte social: diuen que l'estat natural mai ha existit en la història de la humanitat. Locke contraargumenta que no només ha existit, sinó que encara existeix. I posa l'exemple dels monarques absoluts i de dues parelles d'homes que tenen tractes comercials en llocs allunyats de qualsevol estat polític (una illa deserta i la selva amazònica). Tant els reis absolutistes com els homes aïllats de l'estat conserven el seu estat natural i només els obliga la seva humanitat (la moral), no pas el pacte social (la llei).
CONSULTA de la Núria Pareja (2n-C)
ResponEliminaM'agradaria consultar-te un dubte que m'ha sorgit al repassar el exemple de la prova de les PAU resolt de Locke a la pagina 233, i es que en el text hi ha una frase subratllada ( i esmentada més tard en el exercici 3) on Locke diu 'D'aquesta manera, i segons aquell seu mateix principi, o bé els homes són tots lliures, sigui quin sigui el seu origen, o altrament no hi haurà més que un sol príncep i un sol govern legítim al món'. No acabo d'entendre la segona part de la frase quan diu que no hi haurà més que un sol príncep i un sol govern legítim en el món. Per intentar entendre-ho he estat llegint la resposta esmentada a la pagina 234 i tampoc acabo d'entendre massa bé el segon paragraf. Em seria de gran ajuda si em poguessis explicar a que es refereix l'autor.
RESPOSTA
Locke respon, en aquest fragment, a aquells que li qüestionen que algú que ha nascut lliure pugui esdevenir rei (o cap d’un estat o organització política). Si no fos possible que un home nascut sota el domini d’un rei o d’un cap d’estat pogués esdevenir un dia ell mateix líder d’una nació, argumenta, aleshores només hi podria haver un príncep o rei o cap d’estat a tot el món, que fóra el descendent legítim del primer en la història de la humanitat que hagués estat elegit per ser-ho.
Els actuals presidents dels Estats Units, de Rússia, del govern espanyol, del català, el primer ministre del Regne Unit, etc. van néixer com a ciutadans normals i corrents en estats moderns que tenien un rei o un president. I ara ells són els cap de govern. La reina d’Anglaterra, el rei d’Espanya, els reis de Suècia, etc. ho són per herència de les famílies reials que cada estat considera legitimades per regnar. Per què n’hi ha algunes dotzenes i no només una? Doncs perquè des dels orígens de la reialesa es van generar famílies reials noves. I això és possible perquè tots els homes són lliures en néixer i poden establir nous contractes socials entre ells. Això explica com poden aparèixer països nous on no n’hi havia per escissió d’altres que existien des de feia segles (els Estats Units d’Amèrica es van independitzar del Regne Unit el 1776, per exemple; abans, senzillament no existien com a entitat política autònoma).
En conclusió, si es poden fer pactes polítics nous és perquè els éssers humans són lliures en néixer.
CONSULTA de l’Artur Amigó (2n-BAT-E)
ResponEliminaAquí és on es relaciona l’Utilitarisme de la regla amb la felicitat Colectiva. El dubte és que no acabo de trobar la relació entre aquestes dos.
RESPOSTA
La 'regla' significa la norma o la llei. Per saber si una llei és bona o no, cal veure quines conseqüències té quan s'aplica a la comunitat. Si les conseqüències són bones per a la majoria de la gent, la norma pot contribuir a la felicitat col·lectiva; si no, doncs no i, aleshores, caldrà canviar-la per una altra de millor. Recordeu que l'utilitarisme busca el major bé possible per al major nombre de persones.
Us ajudarà pensar en exemples concrets de 'regla': la llei de l'avortament, la prevista llei d'eutanàsia, l'actual llei tributària, el decret de quarantena per als estrangers que visitin Espanya en les pròximes setmanes, la norma per la qual els alumnes que van a selectivitat podrien acudir als instituts el mes de juny, etc. A quants pot beneficiar cada una d’aquestes regles i quant; a quants pot perjudicar i en quina mesura? Els responsables polítics són els que ho han de preveure abans de promulgar-les. A vegades l’encerten i a vegades, no.
Espero que ara es vegi millor el nexe entre utilitarisme de la regla i felicitat col·lectiva.
PREGUNTA de l'Artur Amigó (2-BAT-E)
ResponEliminaJordi, llegint una de les respostes al blog he vist que esmentes això: Per això diu que la felicitat d’una persona cultivada, d’esperit refinat, és molt més difícil d’aconseguir i de mantenir que la d’un ignorant.
No acabo d’entendre doncs el que diu Mill sobre els plaers intel.lectuals, on diu que per aconseguir una felicitat més estable s’ha de donar més importància a aquests plaers intel.lectuals enlloc dels sensuals.
Això em sembla una mica contradictòri però segur que se m’escapa alguna cosa.
Espero que em puguis ajudar, gràcies.
REPOSTA
Només vol dir que els plaers intel·lectuals (que són els que busca una persona culta i refinada de tant en tant) són més difícils d'aconseguir que els sensuals (que són els que busca tothom, persones cultes incloses), per definició, més assequibles. En tot és més difícil satisfer a qui té bon gust que a qui té un gust vulgar.