Filosofia (Presentació); Filosofia, 1r de BAT(Introducció)

FILOSOFIA

Presentació dels manuals de batxillerat

Una Introducció a la Filosofia és útil per a qualsevol persona que vulgui accedir a la manera filosòfica de pensar. No importa si es tracta d’estudiants ─de batxillerat o universitaris─ o de persones encuriosides per les reflexions que han entretingut l’esperit humà durant mil·lennis i han contribuït a generar l’enorme complex ideològic i material que anomenem ‘cultura’.

El punt de partença, en l’elaboració dels manuals que presento, va ser la intenció de dotar els alumnes de batxillerat que aleshores tenia de materials de qualitat adaptades a les seves necessitats a l’aula. No és que no n’hi hagués, de materials adequats; és clar que sí. Però  crec que un bon docent té la necessitat i el deure de deixar el seu marxamo positivament indeleble en els alumnes que han passat per les seves mans. La preparació de material didàctic és una de les activitats en què un professor pot contribuir a millorar el sistema educatiu. Molt més que no pas sotmetent-se a l’asfixiant i enervant burocràcia que avui hi impera. No cal dir que un llibre pensat i redactat pel mateix professor que imparteix les classes és un material didàctic de primer ordre.

Però no s’esgota aquí, la utilitat d’aquest material. A fora de les aules, hi ha molta gent ben dotada que té la capacitat intel·lectual i la sensibilitat necessàries per pensar filosòficament,  i aquesta gent demana l’accés a coneixements del tipus dels que jo presento en aquests textos. No cal que els interessats siguin especialistes en Filosofia; només cal que tinguin curiositat, interès i bona disposició cap a la lectura, l’adquisició de coneixements i els interrogants que planteja el sol fet d'existir.

Pel que fa als manuals a què faig referència, cal no perdre de vista que el camp que cobreix la Filosofia és extensíssim. Veure'l complet i bé, no és possible en un curs acadèmic (ni en dos). Per això la normativa educativa permet escollir, a 1r de batxillerat, alguns temes d'entre tots els que marca la llei ―amb l’única condició que siguin temes representatius de les tres grans àrees següents: Coneixement i ciència, L’ésser humà: natura i cultura i Ètica i Política. A segon, se seleccionen alguns autors, pocs (almenys a Catalunya), i es desenvolupen amb una certa profunditat; si més no, la que permeten els alumnes estàndard de disset i divuit anys.

Les unitats que configuren el llibre de primer curs desenvolupen prou extensament els principals temes de la filosofia i pinten una panoràmica, detallada i àmplia a la vegada, d’autors i corrents, sense pretendre aconseguir l'exhaustió. Per a confeccionar el llibre de segon de batxillerat, em vaig basar en l’estudi de diversos manuals, diccionaris i altres materials de consulta, en l'experiència docent de setze anys en Filosofia i en una lectura directa i personal dels textos dels autors ―lectura, per suposat, contrastada amb altres fonts secundàries. En els anys que vaig impartir classes de Filosofia a 1r i 2n de batxillerat (i abans, a 3r de BUP i COU), vaig utilitzar vuit llibres de text d'editorials diferents i en vaig consultar molts més. Tots em van inspirar hàbits positius, així com prevencions a l'hora d’explicar alguns apartats. A banda, sempre he tingut la curiositat de llegir molts dels autors contemporanis que diuen coses rellevants sobre les qüestions desenvolupades, tant de Filosofia de la Ciència o de la Ment com de Filosofia moral, política o del Dret. De tot aquest material, n'he tret idees i línies d’exposició. Però, al marge de la documentació referida, crec que he aconseguit donar als meus llibres la meva empremta personal: com crec jo que s'ha d’estructurar cada tema; què valia la pena de ser ampliat i què no; quins autors o llibres són recomanables i quins no tant. Llegir filosofia a quinze o divuit anys pot assemblar-se molt a una missió impossible. No és fàcil trobar lectures que puguin enganxar els alumnes de Batxillerat o, simplement, llibres que ells siguin capaços de llegir amb profit. (Igualment passa, com saben molt bé les meus col·legues dotats d'esperit crític, amb l'ensenyament de la literatura.)

Crec que, quan s'inicia el primer curs de Filosofia, és molt important entretenir-se algunes setmanes a donar les orientacions necessàries per entendre una matèria que, en el sistema educatiu que patim, no es veu fins als 16 anys. És un curs que ha de servir de propedèutica. Si, en alguns casos, la Filosofia es pot fer difícil, no és tant per les qüestions que tracta com per l'enfocament radicalment nou que els hi dóna: enfocament que es coneix com la perspectiva filosòfica. Parafrasejant Kant, uns dels autors amb una presència més insistent en el llibre, la meva pretensió a les aules no era tant ensenyar filosofia com ensenyar a filosofar, és a dir, a pensar. I com que pensar és una activitat autònoma, intransferible i que, en conseqüència, cadascú ha de fer per si mateix, jo estava convençut que la meva missió era ajudar els meus alumnes a pensar pel seu compte. Aquesta idea trencadora es convertí en la divisa de la Il·lustració, un moment especialment lúcid de l’esperit en la història de la humanitat, tan sovint ofuscada per necessitats més peremptòries o, ai!, per l’ànsia de poder i de domini: la divisa és «Sapere aude» (‘Atreveix-te a pensar’).

El segon curs de batxillerat, en canvi, està orientat a permetre la superació de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), no ens hem d’enganyar. Cal enfocar-lo, doncs, de manera més pragmàtica. Els autors dels quals poden aparèixer textos als exàmens de les PAU vénen indicats per l’autoritat educativa (en els darrers cursos, els seleccionats han estat Plató, Descartes, Hume, J. S. Mill i Nietzsche). Per això, en el meu llibre de segon, vaig creure preferible disposar dels filòsofs elegits, ampliats al màxim. I, pel mateix motiu, prescindir de tota aquella informació d’altres autors o èpoques que, sense haver deixat en absolut de ser importants, no poden de cap manera ser tractats ni tan sols superficialment en les actuals circumstàncies. No hi ha cap dubte que autors com Aristòtil, Kant o Hegel haurien d’entrar en qualsevol selecció; però tots alhora no es poden veure amb l’atenció que mereixen. Els llibres de text homologats segueixen oferint, com han fet sempre, informació de desenes i desenes d’autors de gairebé totes les èpoques i corrents filosòfics, a alguns dels quals no dediquen a vegades ni mitja pàgina ―com és el cas d’Epicur― o ni una línia, com passava amb John Stuart Mill el primer any que va ser seleccionat. (Aquest últim pensador ocupava més de trenta pàgines en el meu llibre quan encara no sortia en cap dels homologats.) No només hi són exposats els filòsofs seleccionats per a la selectivitat, sinó aquells que són imprescindibles per a poder-los entendre, així com una breu introducció al període històric i al corrent filosòfic corresponent. A més a més dels textos seleccionats per a les PAU, hi ha comentats fragments addicionals (el Fedó de Plató, el Discurs del Mètode de Descartes, l'Utilitarisme i Sobre la llibertat de J. S. Mill, complets, etc.) que poden ser útils per a la comprensió dels autors així com un extens capítol dedicat al millor exponent de l'hedonisme, Epicur de Samos. L'ètica d’arrel hedonista de David Hume i John Stuart Mill n'és palmàriament deutora. La seva inclusió pot ajudar a entendre'ls millor.


Cada manual incorpora al final una bibliografia prou extensa i pràctica (sense cap pretensió) i hi abunden els llibres de lectura ―molts d'ells escrits per autors en actiu― per aprofundir en els temes tractats. A la llista, a part de les referències clàssiques, n'hi ha unes quantes que són especialment pensades per a adolescents i joves. (Quan estava en actiu, els anava explicant a classe quan arribava el moment. Vaig afegir a la bibliografia un apartat amb adreces de pàgines web interessants. Internet és una xarxa gegantina on hi ha molts llocs que valen la pena. Lamentablement, hi abunden les banalitats i les bajanades, perquè els humans som també insubstancials. Utilitzar la xarxa correctament és una habilitat que s'ha de treballar a casa i a classe.)

El que segueix són sengles introduccions als manuals, que no reproduiré complets aquí per raons òbvies. No descarto penjar-ne, més endavant, alguns fragments si l’ocasió o els seguidors d’aquest bloc ho demanaven.

FILOSOFIA

(1r Batxillerat)

Introducció

La matèria ‘Filosofia’

‘Filosofia’, en sentit vulgar o quotidià, vol dir sovint la manera de pensar de qualsevol persona, els fonaments d’un projecte o els motius pels quals algú actua d’una manera determinada. Expressions com «la meva filosofia», «la filosofia de l’empresa» o «del club», són freqüents.

Ara bé, quan s’estudia filosofia fem referència a la filosofia en sentit acadèmic o tècnic, segons el qual és un tipus específic de saber. En aquest curs i el pròxim ens ocuparem d’aquest segon sentit. Com a matèria acadèmica, ‘Filosofia’ comença a veure’s al batxillerat. A la universitat, existeix com a llicenciatura i també consta, en algunes carreres, com a matèria de reflexió sobre les qüestions que s’hi imparteixen (així: Filosofia del dret, Filosofia de l’art o Estètica, Filosofia de la ciència, Filosofia del llenguatge, etc.). Els alumnes se la troben per primera vegada al currículum de batxillerat, quan tenen quinze o setze anys. Això significa que bona part de la població no l’estudiarà mai, amb les implicacions culturals que té una tal mancança. La raó que tradicionalment s’ha donat per explicar-ho és que el grau de maduresa intel·lectual necessari per assimilar les qüestions que planteja la filosofia no es té, per regla general, abans d’aquestes edats. És cert que hi ha alumnes que s’hi haurien pogut entretenir abans amb profit, com també ho és que n’hi ha d’altres per als quals encara és prematur encarar-s’hi. Potser per això, hi ha col·lectius d’ensenyants de filosofia que propugnen la introducció de les reflexions filosòfiques a primària, degudament adaptades a l’edat mental dels alumnes. No és en absolut una idea menystenible; tanmateix, a hores d’ara, se segueix reservant la filosofia per als dos últims cursos preuniversitaris. És, doncs, una matèria nova que cal presentar.

Els continguts de la matèria filosofia se solen dividir en dos nivells: en un primer ―després d’explicar-ne l’origen i l’etimologia― s’exposa els temes que tracta la filosofia: el llenguatge, la lògica, la ciència, la psicologia, la metafísica, l’ètica o la política. En el segon, s’historia el pensament occidental des dels seus orígens a l’antiguitat grega fins avui. El temari se cenyeix a la tradició occidental perquè, al marge dels influxos orientals que pogués haver-hi a Grècia i en posteriors moments de la història, l’única filosofia de la qual emana el posterior edifici de les ciències, ja siguin formals (matemàtiques i lògica), naturals (física, química, biologia...) o socials (història, economia, política...), així com la tecnologia, és la filosofia que s’origina a Grècia i madura a Europa. Aquesta és la que es coneix amb el nom de filosofia occidental. La resta de tradicions ―que només per analogia a la grega s’anomenen ‘filosofies’― són més aviat doctrines morals o religioses que foren cultivades per cultures mil·lenàries com la xinesa o la hindú.

Si bé totes les filosofies tenen en comú que intenten aclarir la posició de l’home en el món i trobar un sentit a l’existència humana, mirant d’aconseguir la millor vida possible, la filosofia grega ―que és la filosofia per antonomàsia― és l’única que es pregunta per la totalitat del cosmos i apel·la, per aconseguir les respostes que busca, a la mera raó. La racionalitat, és a dir, la intel·ligibilitat i comunicabilitat dels coneixements a partir d’evidències, comprovacions o demostracions, i l’abandó de les creences religioses, les supersticions incultes o les tradicions sense fonament en són els trets distintius. Els grecs, sobretot en temes relatius a la natura, anaren més lluny amb les preguntes que formulaven que amb les respostes que hi podien trobar. El seu mèrit principal és haver obert el camí per on altres haurien de transitar. Els fruits que s’aconsegueixen recorrent aquest camí són els que expliquen els progressos tecnicocientífics, jurídics i econòmics que caracteritzen el món actual.

No cal dir que no tot són triomfs, en aquesta cursa. El coneixement és moralment neutre, però el seu ús no. Les societats humanes són d’una complexitat enorme i ideals com la justícia social o el repartiment equitatiu de la riquesa no s’han assolit mai. Aquí, el progrés rau en el fet que aquests ideals existeixin i siguin perseguits encara que només sigui per una minoria il·lustrada. Sembla contradictori que, així com mai tantes persones s’havien beneficiat de recursos tan abundosos com avui dia, mai el coneixement havia estat tan a l’abast de qui el volgués atènyer i mai la informació havia corregut amb la hiperabundància i a la velocitat actual, també sigui cert que mai hi havia hagut tants pobres com ara, tanta diferència entre els qui més tenen i els desemparats ni entre els que poden accedir a la informació i els que no. S’ha encunyat el terme ‘societat de la informació’ per a distingir entre els que hi tenen accés i els que en viuen al marge, essent pobres fins i tot en aquesta nova mercaderia.